Jo , sol a casa , davant de l’ordinador escrivint una redacció de català .
Sento de fons el constant soroll del motor de l’ordinador com qui sent el vent xiular entre els arbres.
No es un soroll massa fort però penetra dins del cervell aquest constant “zsszss”.
De fons , la televisió encesa sense que m’importin les imatges , ningú la mira , però sempre fa companyia i ajuda a combatre la soledat.
Sento que una clau fa rodar els engranatges de la porta , però fins que no sento el “catacrac” final acompanyat per un "hola" de la meva germana no sé qui entra a casa meva.
Sento de fons el constant soroll del motor de l’ordinador com qui sent el vent xiular entre els arbres.
No es un soroll massa fort però penetra dins del cervell aquest constant “zsszss”.
De fons , la televisió encesa sense que m’importin les imatges , ningú la mira , però sempre fa companyia i ajuda a combatre la soledat.
Sento que una clau fa rodar els engranatges de la porta , però fins que no sento el “catacrac” final acompanyat per un "hola" de la meva germana no sé qui entra a casa meva.
Les passes de la meva germana arrossegant les sabatilles caminen direcció a la cuina “zuup zuup zuup zuup” , el cap de pocs moments sento un soroll com un gran salt d’aigua “fjjjj” .
Finalment , aquí acaba el soroll, com una metralladora que dispara els meus dits contra les tecles produint un “cracrecarac”.
Escolto hi miro al cel esperant sentir el cant de les orenetes piu piu però , ja no i són , han marxat per retornar en temps millors , peró jo sempre esperaré la seva arribada amb la por al cos que un dia marxin per no tornar.
